Cal reinventar la roda?

Fa un mes conversava amb una gran amiga, la Maite Ruiz.

La Maite és la mare d’un jove amb discapacitat intel·lectual. Ja abans de ser mare, ella era psicòloga i treballava donant servei a aquest col·lectiu. Anys enrere —i davant de les limitacions pràctiques de les aproximacions psicològiques a la discapacitat en quell moment—, es va formar i va exercir com a coach.

En jubilar-se, la Maite ha decidit centrar-se en l’activisme polític a través de l’Associació en Defensa dels Drets de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual i del Desenvolupament, la LADD.

Què més afegir?

La Maite és una d’aquelles persones que contribueixen a canviar la visió social la sobre les persones amb discapacitat i, així, augmentar l’espai que els atorga la societat.

En la nostra conversa, la Maite em va dir…

És curiós que, malgrat tota la feina que es fa des de tantes entitats, les noves famílies d’infants amb dificultats segueixen trobant-se soles… no hem estat capaços d’arribar-hi.

Malauradament, és cert.

 

Les famílies —o, més exactament, les mares i pares— d’infants amb dificultats sembla que hàgim de reinventar la roda constantment.

 

Quan comencem a copsar les dificultats del nostre infant, les mares i pares ens trobem en un mar de dubtes i ben poques respostes organitzades des de la comunitat: els hospitals, els CAPS, les escoles… i, a voltes, i fins i tot des dels CDIAPS i els CSMIJS.

 

Més enllà del diagnòstic

El sistema actual es basa en el diagnòstic de l’infant —TEA, X Fràgil, TDAH, dificultats auditives, endarreriment en el desenvolupament, discapacitat intel·lectual, etc.—, per tal que la família i l’escola es puguin ajustar a les seves necessitats. I està bé que sigui així, especialment perquè en molts casos una actuació ràpida permet millorar el pronòstic i el desenvolupament de l’infant. Però aquest diagnòstic, llevat d’alguns casos amb una manifestació més evident, pot comportar temps.

 

Reptes i mancances

I, en aquest temps, les mares i pares s’enfronten a molts reptes i mancances:

  • En alguns casos, negació de les dificultats dels infants i joves i, com a conseqüència, un retard amb l’abordatge d’aquestes.
  • Desbordament emocional per les dificultats dels infants, actuals i futures, reals i potencials. I pel trencament o el qüestionament de les perspectives vitals. 
  • Un sentiment d’aïllament social, perquè no saben com abordar les dificultats dels infants i joves, es senten culpables i avergonyits per la situació, i tenen por al rebuig i la incomprensió.
  • Manca d’eines específiques per abordar la diversitat dels seus fills i filles en el dia a dia. 

 

El repte és apoderar aquestes mares i pares des del moment en què es detecta una situació de dificultat del seu infant.

 

Famílies apoderades

Perquè unes famílies apoderades podran, entre altres:

  • Reconèixer i acceptar les diferències dels seus infants i joves com a part de la seva persona, i que els configura.
  • Potenciar els recursos interns i la perspectiva adient per encarar els reptes diaris amb més confiança i calma.
  • Confiar en les capacitats dels seus fills i filles per dur una vida plena i digna, tot i les seves dificultats.
  • Disposar de recursos personals que els permeti prendre responsabilitats com a principals agents en el desenvolupament dels seus infants amb confiança.

 

Famílies tranquil·les

L’apoderament de les famílies ajudarà en gran manera a reduir les situacions de tensió i burnout que aquestes puguin patir, i protegir els infants i joves de l’estrès i les reaccions incontrolades causades per aquestes tensions.

Per què, siguem sincers, davant de l’estrès que podem anar acumulant en el dia a dia  —quan les dificultats ens superen— la nostra paciència amb els nostres infants i joves es pot reduir, i molt, i deteriorar-se la confiança i les relacions parentals.

 

Tot comença per reconciliar-se amb les dificultats

Des de De mare a mare coaching proposo el Cicle de Tallers Reconcilia’t amb les dificultats del teu infant: 6 claus per ser mare des de l’alegria.

Aquest conjunt de tallers vol ser una eina a l’abast de les famílies dels infants amb dificultats per donar-los la possibilitat de fer un procés de presa de consciència i l’adquisició d’eines senzilles i pràctiques per viure la maternitat i la paternitat d’una altra manera: més tranquil·la, més alegre, més vital.

Més que proposar receptes establertes, els tallers ofereixen a cada participant l’oportunitat de descobrir i treure a la superfície un camí que li sigui apropiat, les seves pròpies respostes, que el grup contribuirà a enriquir. I es fa valent-nos de les tècniques del Coaching Operatiu —individual i grupal— i de la Joia Interior.

 

Què us sembla si comencem?

Com abans s’identifiquin les famílies que lluiten per donar resposta a les dificultats dels seus infants i se’ls donin eines per abordar-les des de la seva realitat, més aviat podrem trencar aquest mur d’aïllament i la sensació de solitud de tantes mares i pares.

Per això us convido a les organitzacions que acolliu les famílies d’infants amb dificultats els CAPS, els EAPS i les escoles, els CDIAPS, els CSMIJS i els centres de serveis socials— que aposteu per aquest apoderament de les famílies.

També animo a les famílies, mares i pares d’infants amb dificultats, a què sol·liciteu aquestes eines a les entitats de què formeu part (escoles, ampes, grups, associacions, fundacions…).

Perquè les mares i pares apoderats, transformen les seves vides i les dels seus infants.

 


Acompanyar les famílies per apoderar-les

Com a professional o entitat que treballa amb famílies, i que estàs en contacte amb mares d’infants amb dificultats, m’agradaria acostar aquests recursos al teu centre.

Si et sembla una proposta interessant, m’agradarà conèixer-te i explicar-vos en detall de quina manera podem col·laborar.

 

Anna Rosa Martínez

hola@demareamarecoaching.com

demareamarecoaching.com

671 51 17 11

Segueix-me a les xarxes socials. Fem comunitat!

 

 

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *