Al llarg d’aquests anys, he après que darrere de la meva relació amb els meus infants s’hi amagava un factor clau: el meu impuls per cobrir les meves necessitats.
La sorpresa ha estat descobrir quina era en realitat la necessitat que em delia per cobrir.
Sí, tota una sorpresa! Sabeu quina era?
Us ho explico aquí, en detall, a partir de la meva experiència com a mare de dos infants amb dificultats i la mirada del coaching.
El motor de les nostres actuacions
Les persones ens movem per moltes coses. Per l’amor, per la il·lusió, per la curiositat… i també per la precaució, l’afany de revenja o la rancúnia.
Ens movem per créixer o ho fem per evitar sentir-nos més petits que no volem. Activament o de forma reactiva.
Darrere de tots els moviments, hi ha sovint… les nostres necessitats.
En paraules de Viquipèdia:
La necessitat és el sentiment de mancança que experimenta un organisme i que activa el seu desig d’obtenir allò que li falta. La necessitat pot ser física (gana, set) o psicològica, objectiva o subjectiva.
Permeteu-me que hi afegeixi: conscient o inconscient.
Sí, perquè molts cops no en com conscients de les nostres necessitats…
A mi m’és útil agrupar les necessitats en tres categories:
- Les bàsiques
- Les basades en creences
- I les profundes
Les necessitats bàsiques
Les necessitats bàsiques són les que cal cobrir per viure de manera independent en la nostra societat: tenir uns ingressos suficients per poder pagar els aliments, l’habitatge, els serveis energètics, la mobilitat, de salut, educatius, el transport… allò que ens cal per sobreviure i, com solem dir, ‘per arribar a final de mes’.
Entre nosaltres: les mares d’infants amb dificultats, sabem prou bé que les necessitats dels nostres infants comporten unes enormes despeses.
Però, per a moltes de nosaltres no es tracta només d’arribar a fi de mes, sinó també de com.
No es tracta de sobreviure, sinó de viure.
Aquí entren en joc un altre tipus de necessitats.
Les necessitats derivades de les creences
Què desitgem a la vida?
Tenir una feina? Però, es tracta realment d’una feina? O potser de sentir-nos reconegudes pels nostres mèrits i ser admirades. Per part de la parella, per l’entorn.
Són les necessitats vinculades a l’èxit social les necessitats que en moltes ocasions podem veure més amenaçades pels nostres infants amb dificultats.
Quantes vegades t’has trobat desplaçada i frustrada quan les mares de l’escola parlen de les extraescolars on apuntaran els seus infants, o de com els costa tocar el piano, quan els teus amb prou feines poden llegir?
Quan expliquen els regals o dibuixos que els han fet els seus fills, quan els teus amb prou feines aconsegueixes que no apartin la cara quan vas a fer-los un petó?
De quina manera no ens sentim excloses?
Quantes vegades hem pensat “Per què m’ha tocat a mi?”
L’èxit social o econòmic és una necessitat real o són necessitats derivades de creences?
Una cadena de mandats
Les necessitats derivades de les creences ben bé van originar-se en la nostra relació amb els nostres pares, quan n’érem absolutament dependents per sobreviure. En aquell moment, per nosaltres va esdevenir una necessitat ajustar-nos a qualsevol condicionalitat del seu amor. És a dir, complir les seves expectatives. Vam sentir que si no fèiem el què se’ns demanava, estava en joc la nostra supervivència.
I si bé en créixer tots nosaltres hem desplegat els nostres propis interessos, hi ha mandats que romanen, de forma més o menys conscient. Potser no haurem estudiat el que els nostres pares volien, però haurem estudiat. Potser no hem estudiat però sentim la necessitat de compensar-ho.
Tal com hem assumit els mandats dels nostres pares, els projectem en els nostres fills, dels quals n’esperem cooperació i suport.
Que s’acomodin a les nostres expectatives, a la nostra zona de confort…
Però els nostres fills amb discapacitat senzillament no poden acomodar-se, tenen moltíssimes necessitats pròpies i no poden omplir les nostres.
Els nostres fills no poden omplir les nostres necessitats derivades de creences i, tampoc, les necessitats més profundes.
Les necessitats profundes
Les necessitats profundes són aquelles que nosaltres volíem que els nostres pares cobrissin.
La necessitat d’una acceptació de nosaltres tal com som.
La necessitat d’amor.
De sentir-nos plens.
De sentir-nos suficients…
Ves per on, una de les fites en la meva relació amb els meus fills va ser adonar-me que jo necessitava peremptòriament que m’estimessin, que em validessin com a mare i com a persona. I ells, senzillament, en la seva dificultat, en el seu trauma, no podien estimar-me d’aquesta manera.
La bona notícia és que com adulta, i com tots vosaltres, sóc capaç d’estimar-me incondicionalment i d’omplir aquesta necessitat de fons.
Els adults que fruïm de salut mental tenim la capacitat de satisfer les nostres necessitats internes. Ja no som aquell infant que necessitava una validació externa.
Una mirada lliure
Quan coneixem les nostres necessitats profundes i les podem omplir, deixem de vincular la nostra satisfacció personal íntima al fet que els nostres fills es comportin o siguin d’una manera o altra. I això ens dóna una llibertat per veure’ls tal com ells són, a percebre les seves necessitats i a cobrir-les, com a mares.
No hi ha res millor que els puguem oferir, als nostres fills.
I tu, coneixes i cobreixes les teves necessitats?
Regala’t una presa de contacte gratuïta i sense compromís
Si ets mare adoptiva o d’un infant amb dificultats i t’has sentit concernida, potser és el moment d’oferir-te un espai per a tu. El teu benestar és el millor regal que pots fer-te a tu i als teus.
T’acompanyo en sessions individuals a prendre consciència i adquirir eines per gaudir de la vida, tot i les dificultats.
Anna Rosa Martínez
671 51 17 11
Segueix-me a les xarxes socials. Fem comunitat!
0 comentaris