Què és una zona de confort
Per a la nostra ment, la familiaritat és font de seguretat. Aquí és on rau l’origen del concepte de “zona de confort”, entesa com el conjunt de comportaments, actituds, creences i valors, així com de relacions i ambients en què desenvolupem la nostra vida d’una manera rutinària.
Gairebé sempre, la nostra zona de confort té elements que ens són molt incòmodes i fins i tot nocius. Nosaltres, però, els seguim acceptant, tot i que ens en queixem, per què ens són familiars. I si són familiars, ens fan sentir segures.
Si fóssim actrius en una representació teatral, la zona de confort comprendria tant l’escenari com la nostra tècnica d’actuació i el text que esperariem interpretar.
“La nostra zona de confort emmarca les nostres expectatives.”
Pares novells a la recerca d’una nova zona de confort
Estareu d’acord amb mi que la nostra zona de confort queda molt alterada tan aviat com som mares. Potser és aquesta una de les raons per les quals ser mare o pare mai no és fàcil. Finalment, sembla que es tracti d’acollir una persona diferent i que s’ajusti al teu projecte vital. O bé, a la vida que has imaginat que faràs quan siguis mare. De manera que, de forma més o menys conscient, gairebé totes ens posem de seguida a activar una nova zona de confort. Una nova zona que s’assembli el més possible a l’anterior tot encabint-hi les nostres expectatives pel què fa al nostre infant. I sovint és des d’aquí que eduquem els nostres fills.
Aquest ajustament no necessàriament serà idoni. Al final, les nostres limitacions com a persones es tradueixen en limitacions també en el nostre rol de mares.
Amb tot, és molt probable que un infant neurotípic, que no hagi patit cap trauma, acabi formant part d’aquesta zona de confort, ampliada però feta bàsicament a la mida dels pares. I carregarà amb la seva pròpia versió de l’escenari i la seva pròpia ‘tècnica d’actuació’.
L’adopció, un factor a tenir en compte?
Les mares adoptives sabem i hem sabut des d’un inici que la nostra maternitat és més complexa. Ens avisen que els nostres fills duran una motxilla amb les seves experiències passades. Haurem de tenir paciència i molt d’amor, i esdevenir mares terapèutiques. Hem aspirat a què, passat un temps d’adaptació, els nostres fills siguin feliços amb nosaltres — a la nostra nova zona de confort. Però aquesta felicitat a voltes no es materialitza…
Quan l’adaptació no és possible
Els nens amb dificultats poden no tenir recursos per adaptar-se a les zones de confort que volem crear-los. Això ho copsem quan els nostres fills manifesten nítidament una diferència. Tan bon punt saps que el teu infant, per exemple, és cec o manifesta la síndrome de Down, saps que la teva vida canviarà radicalment. Però això no passa quan les diferències o dificultats es fan paleses de forma més progressiva. I et pots trobar que la teva vida és un infern perquè no saps que, senzillament, la teva filla no té els recursos per adaptar-se a la teva zona de confort. Una zona que va esdevenint progressivament inhabitable… Per a nosaltres i per a ells.
“De vegades, la nostra zona de confort pot esdevenir inhabitable pels nostres fills”
Algunes mares i pares són capaços de canviar la seva zona de confort a mesura que el seu infant ho reclama. Són persones afectivament segures, que senten cobertes les seves pròpies necessitats i per tant poden observar el seu infant sense expectatives. Això els permet veure’l, empatitzar-hi i generar proactivament noves realitats que acullin les dificultats dels seus fills, fins i tot quan aquestes comporten agressivitat devers els pares.
Zones de confort inassolibles
Però per a moltes d’altres mares i pares, les nostres expectatives i la por ens duen a intentar aferrar-nos amb ungles i dents a la zona de confort imaginada. Ens aferrem al text que esperaríem interpretar. I busquem tècniques i recursos per assegurar-nos que el nostre infant obeeix, que aprèn com els altres, que estem en control de la situació. Perquè necessitem veure’ns com a bones mares o bons pares, necessitem l’amor dels nostres fills, necessitem l’acceptació de l’entorn. Un entorn a voltes poc acollidor amb els nens que se surten del guió.
“El desgast energètic i afectiu de la família pot ser immens. Fins i tot, insuportable”
I així, entre un infant incapaç d’adaptar-se i uns pares incapaços de renunciar a la vida que havien somiat, el desgast energètic i afectiu de la família pot ser immens. Fins i tot, insuportable.
Desaferrar-se del confort somiat
A les mares ens queda seguir insistint, anar carregant-nos de patiment… o replantejar-nos el què volem, tot plegat, el per què i el per a què. El nostre infant no pot fer el pas. Només nosaltres podem sortir de l’atzucac.
Només quan havia patit molt va sorgir en mi el valor de replantejar-me a fons com abordava jo la relació amb els meus infants. Va ser aleshores que vaig prendre consciència de quina era la situació, i vaig començar a cercar quin era el meu paper a la família. A descobrir les meves necessitats i les meves pors. I a créixer per a superar-les. A guanyar perspectiva i seguir acompanyant els meus infants, amb ambició però sense apriorismes.
Confortables amb l’aquí i ara
Quan les dificultats dels nostres infants ens empenyen a descobrir les nostres necessitats ocultes, sorgeix l’oportunitat de satisfer-les.
Quan som capaços de mirar els nostres fills més enllà de les nostres expectatives, aprenem a veure’ls.
Quan els podem veure millor, augmenta la nostra acceptació…
Quan cerquem la pau dins nostre i no en la calma familiar, ens fem més resilients.
Fins que, més enllà de les inevitables anades i vingudes de les nostres emocions, es va formant un nova mirada. I ens adonem que la vida ens dóna una nova oportunitat a cada moment. De fet, neixen flors a cada instant.
Sé que el camí és dolorós. I de cap manera vull donar a entendre que el propòsit dels nostres infants és ensenyar-nos, però…
El gran regal dels nostres fills és que ens obren el camí, si tenim el valor, a fer de l’ara i aquí la nostra zona de confort.
Una doble paradoxa.
I tu, què en penses?
Regala’t una presa de contacte gratuïta i sense compromís
Si ets mare adoptiva o d’un infant amb dificultats i t’has sentit concernida, potser és el moment d’oferir-te un espai per a tu. El teu benestar és el millor regal que pots fer-te a tu i als teus.
T’acompanyo en sessions individuals a prendre consciència i adquirir eines per gaudir de la vida, tot i les dificultats.
Anna Rosa Martínez
671 51 17 11
0 comentaris