Una expectativa comuna…

Quan ens disposem a ser mares, o pares, ho fem des del cor. Ens imaginem un infant, que primer serà un nadó, i anirà creixent. I, com en les pel·lícules, nosaltres anirem vivint grans moments de connexió íntima amb els nostres fills, en què ens sentirem importants per haver-los ajudat o perquè ens faran un reconeixement del seu amor de la manera més inesperada, en el moment més… tendre. 

… que no sempre sembla al nostre abast

Però quan el nostre fill ha patit un abandó, o situacions d’abús abans d’arribar a nosaltres –adversitat primerenca–, o quan presenta dificultats cognitives, de desenvolupament, o de salut mental… aquells moments poden arribar a ser molt més escadussers que no ens pensàvem. Especialment, en algunes èpoques. 

Pots arribar a viure la infantesa com si fos una adolescència. I una adolescència com si convisquessis directament amb un espècimen d’un altre planeta, que ha establert casualment una avançada a l’habitació del teu fill… 

Una situació que desengresca

La falta de connexió, convindràs amb mi, no t’ajuda a sentir-te contenta i satisfeta amb la vida. No eleva la teva confiança en les teves capacitats com a mare. No et facilita que et reconciliïs amb les dificultats del teu fill… ni amb les teves. 

Però això, ara, no t’importarà tant. 

Perquè estàs a punt d’aprendre una manera per crear una nova connexió amb el teu fill. 

Una manera fàcil, que requereix només observació i perseverança.

Que es van fent més fàcils a mesura que l’apliques…

Vols resoldre el misteri?

En trobaràs la resposta aquí…

Si no trobes… crea!

Una de les coses que m’ha ensenyat el coaching és a no donar la nostra vida per garantida o inevitable. 

A veure-la com una experiència en la qual nosaltres hi tenim a dir. Hi tenim a fer. 

Només cal no resignar-se, o millor… plantar-li cara al “no hi ha res a fer”. 

Sempre hi ha alguna cosa a fer. 

No tens temps? 

Crea’l. 

Decideix què vols fer i què no, determina el moment que dedicaràs a allò que vols fer i… fes-ho. 

Pots començar en petit. 

I si surt bé, ja creixerà. 

Doncs amb la connexió amb els teus fills, passa el mateix. 

Que no existeix? Crea-la. 

O, millor dit… conrea-la. Rega els brots. 

Cuida’ls… i creixeran. 

Perquè quan ens focalitzem en alguna cosa, creix. Com també he après amb el coaching. 

Passa a l’acció!

Si vols realment fer créixer la teva connexió amb el teu fill, baixa’t el recordatori en què cada dia podràs apuntar d’una  a tres interaccions positives amb ell:

Aprofundeix!

I si vols aprofundir més en la teva transformació com a mare, et convido a provar el pack inicial de quatre sessions de coaching, que et permeten, entre altres, canviar la mirada i abordar les dificultats de manera més… creativa.

Perquè quan tu estàs bé, els teus fills estan millor.


Anna Rosa Martínez

hola@demareamarecoaching.com

demareamarecoaching.com

Segueix-me a les xarxes socials. Fem comunitat!


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *