Una expectativa comuna…
Quan ens disposem a ser mares, o pares, ho fem des del cor. Ens imaginem un infant, que primer serà un nadó, i anirà creixent. I, com en les pel·lícules, nosaltres anirem vivint grans moments de connexió íntima amb els nostres fills, en què ens sentirem importants per haver-los ajudat o perquè ens faran un reconeixement del seu amor de la manera més inesperada, en el moment més… tendre.
… que no sempre sembla al nostre abast
Però quan el nostre fill ha patit un abandó, o situacions d’abús abans d’arribar a nosaltres –adversitat primerenca–, o quan presenta dificultats cognitives, de desenvolupament, o de salut mental… aquells moments poden arribar a ser molt més escadussers que no ens pensàvem. Especialment, en algunes èpoques.
Pots arribar a viure la infantesa com si fos una adolescència. I una adolescència com si convisquessis directament amb un espècimen d’un altre planeta, que ha establert casualment una avançada a l’habitació del teu fill…
Una situació que desengresca
La falta de connexió, convindràs amb mi, no t’ajuda a sentir-te contenta i satisfeta amb la vida. No eleva la teva confiança en les teves capacitats com a mare. No et facilita que et reconciliïs amb les dificultats del teu fill… ni amb les teves.
Però això, ara, no t’importarà tant.
Perquè estàs a punt d’aprendre una manera per crear una nova connexió amb el teu fill.
Una manera fàcil, que requereix només observació i perseverança.
Que es van fent més fàcils a mesura que l’apliques…
Vols resoldre el misteri?
En trobaràs la resposta aquí…
Si no trobes… crea!
Una de les coses que m’ha ensenyat el coaching és a no donar la nostra vida per garantida o inevitable.
A veure-la com una experiència en la qual nosaltres hi tenim a dir. Hi tenim a fer.
Només cal no resignar-se, o millor… plantar-li cara al “no hi ha res a fer”.
Sempre hi ha alguna cosa a fer.
No tens temps?
Crea’l.
Decideix què vols fer i què no, determina el moment que dedicaràs a allò que vols fer i… fes-ho.
Pots començar en petit.
I si surt bé, ja creixerà.
Doncs amb la connexió amb els teus fills, passa el mateix.
Que no existeix? Crea-la.
O, millor dit… conrea-la. Rega els brots.
Cuida’ls… i creixeran.
Perquè quan ens focalitzem en alguna cosa, creix. Com també he après amb el coaching.
Passa a l’acció!
Si vols realment fer créixer la teva connexió amb el teu fill, baixa’t el recordatori en què cada dia podràs apuntar d’una a tres interaccions positives amb ell:
Aprofundeix!
I si vols aprofundir més en la teva transformació com a mare, et convido a provar el pack inicial de quatre sessions de coaching, que et permeten, entre altres, canviar la mirada i abordar les dificultats de manera més… creativa.
Perquè quan tu estàs bé, els teus fills estan millor.
Anna Rosa Martínez
hola@demareamarecoaching.com
Segueix-me a les xarxes socials. Fem comunitat!
0 comentaris