fbpx

Avui estic molt contenta. 

Perquè estic de celebració. 

Celebro les grans persones que m’han acompanyat i m’acompanyen en aquest viatge que és la meva vida. 

Una vida inesperada

Una vida que no m’hagués imaginat mai. Perquè… qui de vosaltres s’imagina de petita, o de jove, que no podrà donar llum als seus fills?

O que els fills que tant arribarà a estimar, com a mare, hauran nascut en un altre país?

I que, en tot cas, que els seus fills tindran dificultats? 

Certament, jo no. 

Tampoc m’imaginava que tindria tantes dificultats per acceptar les dificultats dels meus fills i per conviure-hi. 

Ja veieu que és ben cert que la realitat sovint és més complexa que la nostra imaginació. 

Tampoc podia imaginar-me fins a quin punt jo era una persona limitada. 

Limitada en la meva visió del món, en la meva paciència i en la meva autoestima. 

Limitada en la meva rigidesa mental, envers els meus fills, envers el món i envers a mi mateixa. No sabia fins a quin punt jo arribava a ser una Senyoreta Rottenmeier. 

Però ara ja no em considero una persona tan limitada, impacient o rígida. 

Perquè els meus fills m’han forçat a donar-me la volta com un mitjó. 

Les dificultats dels nostres fills són com sparrings per superar les nostres… 

Un camí incomprès

Les dificultats dels nostres fills ens posen en terreny desconegut. 

I ens donen a conèixer realitats que eren fora del nostre radar.

Realitats que ignoràvem i, que per tant, probablement no ens colpien. I, que de bon segur, no compreniem quan els esdevenien als altres. 

I tot just és això el què ens passa: ens és difícil sentir-nos compreses i acompanyades per les famílies que no s’han trobat amb realitats similars a les nostres. 

I això, a la llarga, ens pot crear un sentiment de solitud que… tampoc entrava en els nostres plans. 

Les dificultats dels nostres fills ens posen en terreny desconegut. 

I ens donen a conèixer realitats que eren fora del nostre radar.

Realitats que ignoràvem i, que per tant, probablement no ens colpien. I, que de bon segur, no compreniem quan els esdevenien als altres. 

I tot just és això el què ens passa: ens és difícil sentir-nos compreses i acompanyades per les famílies que no s’han trobat amb realitats similars a les nostres. 

I això, a la llarga, ens pot crear un sentiment de solitud que… tampoc entrava en els nostres plans. 

Amb companys inesperats

I tampoc no m’hauria imaginat mai que hi haurien persones tan generoses a la meva vida. 

Persones que m’han acompanyat en aquesta transformació, en una relació personal o professional, i que han anat més enllà, molt més enllà, d’allò que hagués estat raonable esperar. 

Que ens han mostrat amor i consideració, als nostres fills… i a nosaltres. 

Persones que han estat fars i també lloc de descans i avituallament en el nostre camí. 

Persones que em connecten amb la gratitud i la bellesa de la vida. 

A elles els he fet aquest homenatge. A les de la meva vida i a les de la teva. 

Passa a l’acció!

Quins són els teus àngels de carn i ossos?

Et convido que els portis a la teva consciència, que valoris tot allò que fan per tu, i que, alhora, siguis conscient d’allò que els teus fills i tu els aporteu. 

Et convido que t’obris a la gratitud i que, també, els facis un homenatge. 

I si et costa molt demanar ajuda quan ho necessites… Posa’t mans a l’obra!

Sol·licita’m una presa de contacte gratuïta i en parlarem, perquè tu també puguis sentir-te acompanyada en aquest camí de la maternitat.


Anna Rosa Martínez

hola@demareamarecoaching.com

demareamarecoaching.com

Segueix-me a les xarxes socials. Fem comunitat!


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *