L’ansietat, una tirana invencible?

Jo abans no podia relaxar-me.

Mai.

Vull dir, podia focalitzar-me en una tasca —estudiar, llegir, mirar la televisió— i se’m podia passar el temps volant.

Però no podia estar quieta sense fer res.

L’ansietat em dirigia.

Si intentava relaxar-me, em posava cada cop més nerviosa.

 

Per això necessitava, permanentment, alguna cosa per a fer.

I, també, algú amb qui fer-ho.

Això era essencial.

 

Si no tenia ningú amb qui compartir el temps lliure, amb qui quedar… bé, això significava que jo no era prou interessant.

Que no m’estimaven.

I, per tant, la meva autoestima quedava erosionada.

Necessitava l’aprovació i el reconeixement permanent dels altres per sentir-me valorada….

No n’era conscient, és clar!

Quan van arribar els meus infants, sense adonar-me’n, vaig cercar en ells aquest reconeixement. Un reconeixement que ells no podien donar-me. Ells senzillament no podien cobrir la meva necessitat de reconeixement. L’ansietat que això em causava es va interposar, durant anys, amb la meva capacitat de veure’ls com són.

Potser tot això us sona… potser ho heu viscut o ho esteu vivint ara mateix.

Es diu ansietat.

La qüestió és: hi ha alguna sortida a aquesta roda de l’ansietat? A aquesta por tan arrelada?

A la roda de la por de sentir-nos sols? A la por de no agradar? A la por de no fer les coses prou bé? A la por de no estimar? A la por que no ens estimin?

 

Saber-nos més

Una part de la resposta és fer que la roda sigui cada cop menys rellevant. Menys important.

La tinta d’una sípia que tenyeix tot el suquet i l’arròs de la cassola, enfosquirà tota l’aigua de la banyera, provocarà una taca en una piscina  i no tindrà cap impacte permanent en el mar, a banda de despistar el possible predador.

La tinta és la mateixa. El què canvia és el volum d’aigua a què afecta.

 

Per nosaltres, la qüestió és prendre consciència que som més que el conjunt de pensaments i emocions que formen la nostra ment o el nostre ego.

 

Es tracta d’anar prenent consciència de la profunditat del nostre ésser.

No ens anirem fent més grans, perquè de grans, ja ho som. Però ens n’anirem adonant de la nostra grandària.

I en aquest adonar-nos-en, les tribulacions de la nostra ment se’ns aniran fent menys importants.

No vol dir que no calgui abordar-les.

Senzillament, ja no ens hi identificarem tant. Podrem prendre’n distància. Serem més banyera que cassola.

Amb el temps, la perspectiva ens ajudarà a observar com es formen les nostres emocions. I, en aquell moment, acceptar-les, posar-los un nom, explicar-nos-les i així, apaivagar-les.

Però… com entrem en contacte amb la profunditat del nostre ésser?

 

Un no-res fecund

Una de les grans pors de la humanitat és el no-res. En particular, una visió materialista de l’univers i de la nostra existència assumeix que som el fruit de processos a l’atzar desenvolupats a partir del Big Bang. Un cop a la Terra, la paleontologia i la selecció natural són mecanismes no dirigits que, ves per on, ens han portat a existir. És la particular combinació d’esdeveniments que han tingut lloc el què ens ha transformat d’una probabilitat ínfimament infinitesimal en una realitat.

L’accidentalitat de tot plegat en aquesta visió de la vida és el que crea una por al no-res com al buit que tot ho envolta i que tot ho ha d’engolir.

 

Però… i si precisament fos el buit, el no-res, el què genera tota la realitat?

 

I si fos el no-res la font de tota la creació?

I si poguéssim entrar-hi en contacte, amb aquest no-res?

Aquesta va ser la intuïció d’en Frank Kinslow, un quiropràctic americà que va desenvolupar el mètode del Quantum Entrainment (r). El mètode en què es basa la tècnica de la Joia Interior, JI.

 

La tècnica de la JI: una porta cap al nostre impuls vital

La tècnica de la JI consisteix a observar l’espai que envolta els nostres pensaments i emocions, i troba-hi un doll d’emocions internes —dinàmiques i regeneradores— que podem percebre com a pau, serenor, alegria, amor…. brollant dins nostre. O bé podem observar un no-res. En tot cas, aquesta observació ens relaxa profundament, ens permet regenerar-nos i ens permet prendre consciència de com la vida es regenera contínuament en aquest espai.

Amb la nostra consciència totalment desperta i la nostra ment —amb les seves emocions i pensaments— més apaivagats, la tècnica de la JI ens permet accedir a la nostra intuïció, i trobar respostes a les nostres preguntes.

És per això en els processos d’acompanyament faig una combinació de totes dues tècniques: el Coaching Operatiu i la Joia Interior.

 

La porta a una altra manera d’estar en el món

Descobrir la ingent quantitat d’energia, d’amor, de pau que hi ha dins nostre pot canviar-nos la perspectiva de qui som, i a més ens dóna un accés a una font de benestar que sempre és dins nostre i a la qual podem acudir en qualsevol ocasió, mentre no estiguem en un moment de càrrega emocional massa intensa.

De sobte, deixem de percebre’ns a expenses dels altres per sentir-nos estimats.

I això, paradoxalment, ens permet estimar molt més. Perquè en connectar amb nosaltres mateixos, podem connectar amb la profunditat que hi ha en cadascú.

 

La tècnica de la JI ens permet accedir a la nostra riquesa.

 

Com de sovint hi anem a aquesta Joia Interior ens anirà canviant la mirada. Ens anirà fent sentir més grans. Ens permetrà relativitzar la nostra taca de tinta… i les dels altres.

T’imagines com podries viure la teva vida i la teva maternitat des d’aquí?

Per la meva pròpia experiència, i per la de les persones a qui acompanyo, t’he de dir que és fascinant.

 

Gaudeix de la teva Joia Interior!

Si vols portar a un nivell nou la teva història d’amor amb tu mateixa, d’amor amb qui ets, pots posar-te en contacte amb mi.

En la presa de contacte gratuïta pots tenir una  primera experiència de la connexió interior que et pot donar la tècnica de la JI.

Si tens cap pregunta, pots deixar-me-la aquí als comentaris i et contestaré.

 


Regala’t una presa de contacte gratuïta i sense compromís

Si ets mare adoptiva o d’un infant amb dificultats i t’has sentit concernida, potser és el moment d’oferir-te un espai per a tu. El teu benestar és el millor regal que pots fer-te a tu i als teus.

T’acompanyo en sessions individuals a prendre consciència i adquirir eines per gaudir de la vida, tot i les dificultats.

 

Anna Rosa Martínez

hola@demareamarecoaching.com

demareamarecoaching.com

671 51 17 11

Segueix-me a les xarxes socials. Fem comunitat!

 


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *