Aquests dies he estat callada. Estic de dol.
La meva mare va morir d’una manera sobtada, el diumenge que tancava les festes de Nadal. Va sortir a passejar i no va tornar. Els metges d’urgències de la Vall d’Hebron, pels quals em manquen paraules de lloança, ens van donar l’oportunitat d’acomiadar-nos-en estant en coma, durant més de quatre hores. Quatre hores que també van acabar.
I ara, als 54 anys, he esdevingut òrfena.
La petjada de les mares
Si una cosa he après com a coach és la importància de la relació amb els nostres pares; i, en particular, amb la nostra mare.
Com passem la nostra vida en una llarga reacció a l’amor, o a la manca d’amor, que hem rebut.
Com, per imitació o per oposició, marquen com enfrontem la vida, dins i fora de casa. I, sobretot, com enfrontem la nostra pròpia maternitat.
I tot això, de manera inconscient, fins que ens trobem que la nostra zona de confort, la nostra manera de viure, és tan dolorosa o desagradable que iniciem un procés de canvi: cerquem respostes en una psicoteràpia, en una religió, en l’espiritualitat, o en un procés de coaching.
I aleshores és quan podem prendre consciència de l’empremta dels nostres pares.
Però no ens en podem enfadar, ja que… ells també són el resultat de l’empremta de la història de la seva família. I així, podem anar enrere, de generació en generació…
Així ens ha passat a la meva mare i a mi, i així probablement us haurà passat a vosaltres.
Només resta l’amor
Quan vaig trobar-me amb la meva mare, en aquelles quatre hores, vaig veure la fragilitat d’una dona que havia fet de ser forta i independent l’eix de la seva vida. I en aquells moments, totes les rancúnies que jo podia tenir com a filla, es van esvair… Només quedava espai per a l’amor, per fer-li petons, per acaronar-la… i per parlar-ne amb mon pare i les meves germanes, compartint el dolor.
I aquest és l’espai on em vull quedar, en el de l’amor per qui em va donar la vida i que em va estimar tal com sabia fer-lo, i tal com li vaig permetre fer-ho.
Estimant la meva mare incondicionalment, també em vaig poder perdonar incondicionalment.
A mesura que passen els dies, amb l’enyor també venen els records. Uns records que no sempre són agradables. Però, sabeu? Jo no em vull moure d’aquest espai d’amor i de perdó. Un espai que considero com el regal que m’ha deixat per pal·liar i transmutar el dolor de no veure-la mai més entre nosaltres.
Un espai que em permet connectar amb el millor d’ella i el millor de mi i tirar endavant en aquesta part de la meva vida que tot just encetem a la nostra família.
Gràcies a totes i tots per ser aquí, per ser part d’aquest camí.
Regala’t una presa de contacte gratuïta i sense compromís
Si ets mare adoptiva o d’un infant o jove amb dificultats i t’has sentit concernida, potser és el moment d’oferir-te un espai per a tu. El teu benestar és el millor regal que pots fer-te a tu i als teus.
T’acompanyo en processos individuals a prendre consciència i adquirir eines per gaudir de la vida, tot i les dificultats.
Anna Rosa Martínez
hola@demareamarecoaching.com
Segueix-me a les xarxes socials. Fem comunitat!
0 comentaris