fbpx

Sentim vergonya del nostre fill quan ens sentim decebudes. Si ens passa sovint, caldrà revisar les nostres expectatives.

Una onada de vergonya

Ho recordaré tota la vida. 

La mestra de la llar d’infants em va dir que el meu fill esgarrapava els altres nens. 

I jo vaig sentir una vergonya immensa. No sabia on posar-me.

I això que ella estava tranquil·la, em va dir que era normal, que no els havia comentat als altres pares, i que estava treballant per veure què passava. Que no em preocupés. 

Però jo seguia avergonyida de què el meu fill fes mal a altres nens i que fos mirat malament pels altres pares. 

Vaja, que si el meu fill m’hagués esgarrapat a mi en aquell moment… no hauria sortit sang!

Una  mirada superficial

Ara, tants anys després, puc veure l’esforç que suposava per al meu fill integrar-se en el seu grup a la llar d’infants. Com qui diu, acabava d’arribar a Barcelona des de Bogotà. Havia deixat enrere la llengua, l’entorn, el tipus de relació que tenia amb la seva germaneta, la família d’acollida. Ens l’havíem endut cap a Barcelona i, a sobre, estava moltes hores en aquell entorn diferent. 

Demanàvem molt a un infant prèviament maltractat per la vida… però jo, en aquell moment, no n’era plenament conscient. Esperava que es comportés com els altres nens. Ja sabia que a casa era, a voltes, agressiu… però esperava que a la llar d’infants fos “normal”. 

I la decepció em va fer sentir vergonya. 

Potser tu també t’has avergonyit del comportament del teu infant adoptat o amb dificultats. 

O te n’avergonyeixes. 

I, quan estàs avergonyida, et costa més tenir clar que tot comportament és comunicació. 

I que, amb les seves reaccions, ens està volent expresar que alguna cosa no va bé.

Girar la vergonya com un mitjó

La vergonya és una emoció dolorosa i desagradable.

I que ens pot fer quedar “fora de joc”.

Jo sóc aquí per convidar-te a no quedar-t’hi entortolligada, com jo m’hi vaig quedar. 

De fet, la meva proposta és que en facis la teva aliada per aprofundir en l’acceptació del teu fill, tal com és. 

Perquè, a la fi, és l’única manera possible d’estimar-lo.

En aquest vídeo i podcast t’explico de quines dues maneres aquests comportaments ens fan sentir vergonya. I aprendràs que aquesta vergonya pot ser una gran aliada per tal que acceptis el teu fill tal com és. Per canviar la forma en què el mires i poder-lo acompanyar millor. 

Passa a l’acció!

T’agradaria canviar la mirada sobre la teva vergonya?

Baixa el teu recordatori gratuït de com és el teu semàfor en vermell que t’avisa que et cal canviar les teves expectatives sobre el teu fill!

I recorda que…

Quan tu estàs bé, els teus fills estan millor.


Anna Rosa Martínez

hola@demareamarecoaching.com

demareamarecoaching.com

Segueix-me a les xarxes socials. Fem comunitat!

Categories: Acceptació

0 comentaris

Deixa un comentari

Avatar placeholder

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *