Dijous, 13 de febrer, va ser per a mi un gran dia. Vaig estrenar una formació per a mestres.
Una passa més en l’aposta per l’educació inclusiva, gràcies a una invitació de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, FECC.
El tema: Com acompanyar les famílies dels infants amb dificultats.
L’objectiu: incorporar aquest aspecte al programa de formació Escola Inclusiva de la FECC.
Una incorporació benvinguda, ja que la relació amb l’escola és clau per a nosaltres, les famílies dels infants adoptats o amb dificultats. Massa sovint ens hem sentit poc compreses o, fins i tot, jutjades.
Com, ves per on, s’han sentit els mestres dels nostres infants en donar-nos males notícies…
Mestres i famílies: dues realitats en paral·lel
Durant la formació, les mestres participants —nou grans professionals— van compartir amb generositat les seves perspectives i experiències. I també van investigar les seves expectatives, aportacions i necessitats respecte a les famílies… i les van contrastar amb les de les mares que van omplir l’enquesta “Escola, diversitat i famílies”.
La sorpresa potser va ser que els objectius i expectatives de mestres i famílies sobre els infants i sobre la relació mútua —suport, escolta activa, col·laboració— no eren molt diferents. Fins i tot hi va haver acord amb diverses de les preocupacions de les mares. També diverses propostes per superar-les, fins i tot sense mitjans professionals afegits —uns mitjans que, d’altra banda, seria ideal aconseguir.
On és la divergència?
Allà on sorgien els problemes, és en el cas de les persones i institucions en negació, o poc disposades a afrontar la situació real dels infants.
Així, les mestres van posar diversos exemples de famílies que no volen escoltar les dificultats del seu infant i pretenen que aquest segueixi el ritme escolar de la majoria de la classe. I això provoca un gran patiment, a l’infant i també a la mestra.
Per banda de les mares, el patiment més gran es dóna, també, quan l’escola no vol assumir les dificultats de l’infant. L’escola té dues maneres de rebutjar-les: no assumir-les i convidar les famílies, més o menys subtilment, a marxar.
Però si tenim dues realitats en paral·lel, com podem fer que es trobin, des de l’escola?
Com podem contribuir que els mestres puguin acompanyar millor les famílies dels infants amb dificultats?
Compartint l’experiència de les famílies
Aquí és on vam aproximar-nos allò que la meva experiència em mostra sobre la nostra evolució com a mares i pares al llarg del camí de l’acceptació.
En el camí de reconciliació amb les dificultats dels nostres infants i amb les nostres pròpies que s’hi associen, hi ha tres fites:
La primera és reconèixer-les.
La segona, acceptar-les.
La tercera, reconciliar-nos-en.
Conèixer el procés per acompanyar-lo
Les famílies que no han reconegut les dificultats, són les que es troben en negació. Les més difícils d’abordar per als mestres…
Les que les han reconegudes però encara no les han acceptades, es troben en un procés de desbordament, possiblement amb ansietat, depressió i estrès. Especialment, les mares. I, sobretot, en els casos en què l’infant té dificultats de conducta. En aquest moment, les famílies ens trobem desbordades, preses d’un mar d’emocions contradictòries.
Les famílies que ja han pogut acceptar i, fins i tot, si han fet la reconciliació amb les dificultats seran les que tinguin més clars i consolidats els objectius per als seus infants. I les que seran més proactives i alhora centrades en la seva relació amb l’escola.
Les famílies en negació i les que es troben desbordades suporten, sens dubte, una càrrega emocional molt alta.
Aquesta càrrega emocional de les famílies pot dificultar al mestre el fet de mantenir un to emocional que li permeti acompanyar-les en el suport dels seus infants a l’escola.
La gestió emocional és clau
I per això en la formació vam incorporar-hi, també, la gestió emocional i el conreu de la serenor mitjançant la tècnica de la Joia Interior.
La presa de consciència de les nostres emocions, i la pràctica de l’atenció, ens ajuda respondre a les persones amb què interaccionem de forma no condicionada.
En el cas de les mestres que treballen amb infants neuroatípics, aquesta pràctica els permet acompanyar els infants en el seu aprenentatge i socialització. També els seus pares en el camí de reconciliació amb les dificultats dels seus infants.
L’escola inclusiva que acull infants i famílies diverses
Els reptes que l’escola suposa per a les famílies dels infants amb dificultats són molt importants. N’abasten des dels coneixements que puguin assolir fins a la seva socialització i la seva seguretat.
Els infants amb dificultats són diversos, i la diversitat no és sempre benvinguda i, menys, compresa.
I la percepció negativa dels infants amb més dificultats tot sovint s’estén a les seves famílies.
Si és cert que el grau de desenvolupament d’una societat es mesura en com tracta als seus membres més febles i vulnerables, la qualitat d’un centre escolar també hauria de venir donada per com incorpora la contribució dels infants amb més dificultats i les seves famílies.
Preparats per acompanyar la diversitat
En les escoles, i més en aquelles que aspiren a ser inclusives, es imprescindible que els professionals disposin d’eines per fer aquest acompanyament. Aquest inclou, en gran part, la gestió de les emocions d’infants, de famílies, i també les pròpies.
Cal tenir en compte que aquest acompanyament no afecta només uns tutors o uns especialistes perquè es troben en un cert moment en situacions particularment delicades amb uns infants específics. Per això requereix d’una política de centre educatiu ben articulada i d’un treball en equip per aplicar-la amb un enfocament adaptatiu als nous aprenentatges.
Si sou professionals d’un centre escolar o formeu part d’una AMPA i esteu interessades en fer de la vostra escola una escola inclusiva —que potenciï aquests infants i les seves famílies— estaré encantada de compartir amb vosaltres el taller Com acompanyar les famílies dels infants amb dificultats.
En parlem?
Anna Rosa Martínez
0 comentaris