El moment esperat per totes les famílies…

Quan els infants deixen d’haver de passar-se múltiples hores asseguts rere una taula i escoltant uns mestres alliberar i alliberar coneixements que sovint no es relacionen amb cap experiència directa… o que no els interessen gens…

Quan els adults finalment podem descansar de la pressió dels objectius, el fet de matinar, les hores extra (especialment les no remunerades) i el fet de córrer continuament per mantenir-nos en el mateix lloc…

Quan ens alliberem de les estructures que coneixem com a ‘rutines’ i que ens marquen com hem de viure la vida…

I quan aprofitarem per descansar, relaxar-nos, viatjar… per fer allò que ens vingui més de gust per viure el nostre temps de llibertat amb la família. Només pensar-hi, ens alegrem.

 

I això és el que sent tota la població que té fills i té vacances.

Tota?

Noooo…

 

Els reptes de les vacances escolars

Per a les famílies amb #infantsneuroatípics, i especialment amb #adolescentsneuroatípics, les vacances escolars es presenten com el més gran dels reptes.

Perquè les estructures que normalment ajuden els nostres infants a preveure allò que s’esdevindrà i a contenir l’ansietat se’n van, també, de vacances.

Crear-ne de noves és un repte. La possibilitat que els nostres adolescents rebutgin activitats estructurades d’estiu és gran. I la despesa econòmica que suposen, també.

Quan som mares (o pares) que treballem des de casa,  rebem l’impacte de la presència i la necessitat de relació dels nostres fills i filles durant tota la jornada. Hem de compaginar les seves necessitats amb la nostra activitat laboral i domèstica.

I quan els dies es succeeixen un rere l’altre, fins i tot les ‘maquinetes’ els acaben saturant… I les sortides al carrer poden arribar a ser massa llargues i inquietar-nos per les companyies amb què s’estiguin.

 

Quan tots estem de vacances

Després arriben les nostres vacances. El temps que en teoria tenim per fer coses diferents amb la família.

Sovint, els nostres fills no volen fer o no poden fer allò que a nosaltres, els adults, ens agradaria.

Perquè mentre són petits, més o menys podem fer-los seguir la nostra planificació. Vindran amb nosaltres al mar, al camp o a la muntanya, però altra cosa és com s’hi trobin i com s’hi expressin, amb les activitats planificades per nosaltres.

I aquí tenim una trampa…

Si aprofitem el nostre poder per impulsar destinacions i els forcem a viure situacions que no els agraden, quan siguin grans les rebutjaran amb més força.

I aleshores sí que ens podríem trobar sense la capacitat de fer-los anar a un lloc o altre. O bé que es generi una oposició a la destinació escollida, que els impedeixi i ens impedeixi gaudir-ne tal i com haviem imaginat. Amb el desgast que això suposa per a tota la família.

 

Les vacances en comú no poden correr el risc de ser una lluita per imposar el què volem fer els adults o una rendició incondicional de partida per no gosar emprendre cap activitat comuna.

 

 

Temps de relacions

Les vacances les dels nostres fills i, després, les de tota la familia són un espai que ens permet conèixer-nos millor. Passar junts més temps.

És perfectament possible que aquí hi ragui un problema.

Si el nostre infant té dificultats, passar més temps amb ell o ella pot senzillament ser un recordatori constant de les seves limitacions o d’allò que per a nosaltres són les seves limitacions. I si aquestes se’ns fan feixugues, pel que li suposen o pel seu impacte sobre nosaltres, tenir més temps plegats ens pot arribar a provocar una angoixa, que se sumi a la nostra frustració per no poder gaudir d’allò que ens agradaria fer i que sembla que tothom, al nostre voltant, pot fer…

 

Sense adonar-nos-en, novament ens trobem comparant la nostra vida amb la que voldriem haver tingut, és a dir, amb el país de la fantasia. La recepta perfecta per a la frustració.

 

Girar el mitjó

Com podem afrontar unes vacances sense estructures externes, sense forçar els nostres infants i adolescents, i sense forçar-nos nosaltres mateixes?

 

Una mirada des de la curiositat

Pensem que coneixem els nostres infants. I és cert, però ho fem en unes circumstàncies que tendeixen a repetir-se, i en què es donen uns rols.

I si fem petits canvis en els rols?

I si en algun moment donem respostes diferents a circumstàncies similars?

Quins espais s’obren?

Com pot canviar la relació?

Què en puc aprendre?

No estic proposant grans canvis. Estic convidant a què ens proposem, potser un parell  de cops al dia, mirar el nostre infant amb curiositat, com si el veiéssim per primera vegada. Com si fos nou, com si acabés d’arribar a la nostra vida.

Jugar-hi.

Poden arribar respostes noves. I, si trobem un fil que ens permeti mútuament fruir de la relació, anar-lo estirant també des de la curiositat.

I també podem estar obertes als fils que ens enviï el nostre infant, quan comparteixi amb nosaltres una emoció, quan ens expliqui una història.

 

Ser curioses, estar obertes vol dir crear espai dins nostre, habitar i eixamplar aquest espai i sortir del ‘pilot automàtic’ de la nostra ment.

 

La tècnica de la Joia Interior, la meditació, el mindfulness… ens permeten connectar amb aquesta curiositat i obrir-nos a allò nou.

 

Acceptar, una altra vegada

La curiositat ens pot permetre trobar espais nous. No seran els espais que haguéssim desitjat inicialment. NO us vull prometre que així podreu fer aquella activitat que volíeu.

La curiositat exigeix i genera acceptació.

I durant les vacances, l’acceptació es fa més necessària que mai.

La curiositat ens ha de permetre sintonitzar amb allà on és el nostre infant, i intuir-ne noves possibilitats. Noves possibilitats sobre les quals anar treballant per anar trasformant la relació, i la  realitat. Sabent que la curiositat, l’obertura, allò que sorgeixi, també ens anirà transformant a nosaltres.

Sense presses.

Durant les vacances el que tenim és temps.

I una part d’aquest temps fes-te’l…

 

Temps fora, per a tu

Una part d’aquest temps és per nosaltres:

Per cobrir les nostres necessitats.

Per dormir.

Per badar.

Per quedar amb les amigues.

Per passejar.

Per fruir d’allò que l’ara ens ofereix.

Per això, et convido a regalar-te un temps per a tu cada dia.

Matina, si cal.

Cerca la complicitat o l’ajut d’amigues.

Alterna’t amb una altra mare amiga teva.

Aprofita els desplaçaments per connectar amb la vida que t’envolta i de què n’ets part.

Cerca el déu de les petites coses amb la mateixa curiositat amb què t’he convidat a mirar el teu infant… i el trobaràs.

 

Esprem les possibilitats que tens

Gairebé totes les mares d’infants amb dificultats hem sentit en algun moment que una gran part de les nostres expectatives vitals se n’anaven en orris.

Les vacances d’estiu, amb la seva llargada i la percepció cultural que són el moment de realitzar els nostres somnis ens retornen, com un mirall d’augment, els condicionants amb què construïm la nostra vida.

Davant d’això podem mirar d’organitzar activitats extraordinàries, comptant amb ells i sabent que fins i tot així podem trobar-nos amb situacions difícils, que ens caldrà gestionar. O bé podem optar per no assumir aquests riscos i romandre en un entorn tan familiar com sigui possible, tot sabent que també en els entorns familiars els nostres infants o adolescents es podran descompensar.

I en tots dos casos, recordar-nos, quan ens trobem anhelant poder tenir “unes vacances com les de tothom”, quan ens trobem en el regne de la fantasia, que la realitat és l’únic punt de partida útil. I fer-la útil conreant la curiositat i l’obertura en la relació. Reservant-nos espais per al nostre gaudi.

Explorant les possibilitats de la realitat que tenim.

Què aprendràs, de tu i del teu fill, aquestes vacances?

Quins plaers et reservaràs?

 


Regala’t una presa de contacte gratuïta i sense compromís

Si ets mare adoptiva o d’un infant amb dificultats i t’has sentit concernida, potser és el moment d’oferir-te un espai per a tu. El teu benestar és el millor regal que pots fer-te a tu i als teus.

T’acompanyo en sessions individuals a prendre consciència i adquirir eines per gaudir de la vida, tot i les dificultats.

Anna Rosa Martínez

hola@demareamarecoaching.com

demareamarecoaching.com

671 51 17 11

Segueix-me a les xarxes socials. Fem comunitat!

 

 


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *