Reivindicar les drets dels nostres fills amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, DID, és la cirereta del pastís de la nostra reconciliació amb qui i com són. I la LADD ens dóna una oportunitat per fer-ho.
Sóc activista
Ho sóc
La meva segona feina professional va ser com a responsable de les campanyes de pesca industrial de Greenpeace Espanya.
Després, des de Genetic Resources Action International, GRAIN, vaig passar a seguir les polítiques que imposaven l’agricultura industrial als petits agricultors, de la mà de l’apropiació de les llavors.
A la Fundació Terra vaig participar en l’aventura d’impulsar aquells “petits gestos” que “són poderosos”.
I novament a Greenpeace vaig esdevenir-ne la delegada a Catalunya impulsant-hi, sobretot, un model energètic sostenible.
Al llarg de la meva trajectòria vaig conèixer moltes altres persones activistes, d’arreu del món.
Un cop dedicada al coaching –acompanyant mares i pares amb fills amb dificultats–, de seguida em vaig fer ressò d’una persona que ha anat més lluny que qualsevol altra, i que ho ha fet de la mà d’una de les seves característiques: ser Asperger, ser de l’espectre autista. La Greta Thunberg, per mi, sintetitza dos aspectes vitals de la meva vida.
Però al costat de la Greta, us diré que he conegut un altre front d’activisme, aquest cop vinculat a la discapacitat intel·lectual.
Fent valer els drets
Vaig descobrir l’Associació per la Defensa dels Drets de les persones amb discapacitat intel·lectual (LADD) en un cicle formatiu sobre la discapacitat intel·lectual organitzat per l’AcidH.
La Maite Ruiz, que n’és la president, va venir a fer-nos una xerrada d’una hora i mitja sobre com la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat ha canviat radicalment el marc en què les administracions –i la societat– s’han de relacionar amb les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID).
La Maite ens va transmetre com el propòsit d’aquesta convenció és promoure, protegir i assegurar el gaudi ple i en condicions d’igualtat de tots els drets humans i les llibertats fonamentals per totes les persones amb discapacitat.
És a dir, que tothom té dret a l’autonomia i a la independència personal, sense perjudici que de vegades requereixin assistència o suport.
Per tant, les persones amb DID tenen dret a rebre l’assistència i el suport que necessitin en els diferents moments de la seva vida per assolir aquesta autonomia o independència personal.
Quan mireu específicament els vostres fills i el seu futur, se us acut una àrea més urgent i important en què avançar?
Un equip amb un objectiu
I la LADD és una comunitat de famílies, persones amb discapacitat intel·lectual i una xarxa amiga que té com a propòsit que aquests drets siguin efectius, que s’apliquin, que les persones els frueixin. Que no quedin en paper mullat. Que arribin a ser, de manera efectiva, l’os i la carn de l’aproximació de les administracions i la societat a les persones amb discapacitat.
Us ho asseguro, la LADD és una comunitat potent.
A la Junta hi ha dones que, per servir els seus fills i els dels altres, han creat les entitats que amb el temps s’han desenvolupat per donar aquests suports en diferents indrets de Catalunya. Hi ha persones que duen més de quaranta anys lluitant per una escola inclusiva. Hi ha professionals que han viscut tota l’evolució de l’atenció a les persones discapacitades en les darreres dècades. Unes persones que —tot i haver contribuït a formar les organitzacions del sector, integrades ara a DINCAT— han creat un espai en què la persona és al centre novament. Perquè les dinàmiques de les organitzacions i els seus interessos a voltes divergeixen dels de les persones i famílies a les quals serveixen.
Mares que generen el canvi per a tots els fills
A la LADD també hi ha una generació més jove. Hi són representades per les mares que van organitzar, des de l’AMPA de les Escoles Fàsia, el projecte DIDàctica. Unes mares que veien l’enorme limitació de les opcions per la formació professional dels seus fills, i que amb la seva feina propositiva, de pressió política i de lobby, van aconseguir que la Formació Professional a Catalunya reculli un Itinerari Formatiu Específic (IFE) per a les persones amb discapacitat intel·lectual. Una formació de quatre anys que jo tinc la sort que la meva filla pugui gaudir.
Des de la LADD aquestes mares van ser les principals impulsores del Projecte “Reflexió i millora de la inclusió laboral”. Amb el suport i finançament del Palau Macaya, entre 2018 i 2019 el projecte va fer una anàlisi de les principals barreres a la contractació de persones amb DID per empreses ordinàries, amb una proposta de mesures concretes per contrarestar-les. Un projecte que va enriquir-se amb les aportacions d’altres països (com Anglaterra i el Canadà) i de la resta de l’estat.
La inclusió com a model organitzatiu
Si doneu un cop d’ull a la web de la LADD hi veureu l’abast dels temes en què està activa, i que abasten des de l’educació a la llar, des de les valoracions professionals als drets dels treballadors dels Centres Especials de Treball, o a la importància d’ajustar les figures de protecció de manera que es respecti en tot moment la voluntat de la persona interessada.
Però el què no hi trobareu tan fàcilment és la manera de treballar. La LADD és essencialment oberta, i aborda els temes que els socis proposen, a partir de la seva experiència personal o vital. A més, manté reunions de junta obertes, en què les sòcies, com jo, hi som convidades a participar i a aportar. I, més important i tot, aprendre de l’experiència de la resta de companys.
Com més serem, més força tindrem
Ja us he dit que sóc activista i, a poc a poc, m’aniré involucrant amb la feina de la LADD.
Qui sap si aviat em tornaré a trobar picant les portes de les institucions per impulsar els canvis que tant necessitem!
Però la feina, la força de la LADD, la seva efectivitat, no només depèn de les persones que hi són actives. Depèn de la seva representativitat del nostre col·lectiu: el de les persones amb discapacitat intel·lectual, les seves famílies i els seus amics. I per això és important tenir molts socis. Em permetreu una comparació: quan era a Greenpeace, estava ben clar que el seu pes no només venia de la seva capacitat de fer accions, sinó del seu ingent nombre de socis.
La Covid-19 ha suposat un repte immens per al món de la discapacitat intel·lectual.
La interrupció sobtada del desplegament de l’escola inclusiva;
la pèrdua de treballadors de suport de les organitzacions de suport;
els llocs de treball perduts per les restriccions que ha calgut imposar;
la separació forçada entre pares i fills pel confinament…
i, també, com diu la LADD, la (encara major) invisibilització.
Per això la tasca de la LADD és més important que mai. I tu pots ajudar a dur-la terme fent-ne sòcia la teva família i donant-la a conèixer.
Associa’t per la dignitat
Pots fer-te’n sòcia individual a la seva web. Però millor encara que en facis socis tots els membres de la teva família, mitjançant una quota familiar, que és independent del número de membres, perquè tots pugueu participar en les seves dinàmiques , i augmentar així la representativitat.
Si tens dubtes, o preguntes, pots fer-me-les arribar en els comentaris d’aquest blog, o bé posar-te en contacte directament amb la LADD a l’adreça de correu electrònic info@ladd.cat
Jo vaig fer-me sòcia de la LADD la setmana següent que la Maite Ruiz ens fés la xerrada. Ja en fa tres anys. Segueixo sent-ho. Creu-me, jo sóc una persona exigent amb les associacions en què participo. I n’estic enamorada.
Perquè la dignitat del futur dels nostres fills comença per fer valer els seus drets.
Per a mi, la reivindicació és la cirereta del pastís de la nostra reconciliació amb les diferències, amb la discapacitat del nostre fill. És el fer-les públiques, reivindicar-les, com la part de l’experiència humana que són.
Perquè com més present estigui la diversitat en la vida i les prioritats de la societat, més fàcil ens serà acceptar els nostres fills i que aquests gaudeixin d’una vida plena.
Aquesta acceptació, aquesta reconciliació amb les dificultats, és el que m’impulsa, com a mare i com a coach, a seguir acompanyant a mares, com tu i com jo, en aquest camí. Aquest és el propòsit de De mare a mare coaching.
Regala’t una presa de contacte gratuïta i sense compromís
Si ets mare adoptiva o d’un infant amb dificultats i t’has sentit concernida, potser és el moment d’oferir-te un espai per a tu. El teu benestar és el millor regal que pots fer-te a tu i als teus.
T’acompanyo en sessions individuals a prendre consciència i adquirir eines per gaudir de la vida, tot i les dificultats.
Anna Rosa Martínez
Segueix-me a les xarxes socials. Fem comunitat!
0 comentaris