Els canvis, factors desestabilitzadors
El començament de curs posa de manifest que la vida és un conjunt de canvis que es superposen sobre una realitat que —en alguns aspectes— percebem com a tossuda.
Mirem els nostres infants. Molts d’ells han recuperat una rutina similar a la d’abans de les vacances.
Per molts altres, hi ha novetats. Escoles noves, classes canviades, nous companys, tutors nous…
Una terra ignota que els provoca inseguretat i que els carrega emocionalment com una onada interior sobre la qual s’estableixen les emocions provocades per les dificultats del dia a dia.
N’hi ha prou, aleshores, amb una paraula massa alta, l’absència d’un amic, una incomprensió, una frustració… per desencadenar un desbordament emocional, tot i els nostres esforços per evitar-los.
Els nostres tsunamis emocionals
I aleshores, es manifesta plenament el nostre propi tsunami emocional, com a mares…
La ràbia per la situació, la tristesa pel dolor del nostre infant, la culpabilitat per no haver estat capaces d’evitar la seva explosió, la por perquè els desbordaments es perpetuïn en el futur…
No ens enganyem, però. Les nostres emocions no apareixen només amb l’explosió del nostre infant. Sovint, d’una manera més o menys conscient, hem anat afegint “llenya al seu foc” amb les nostres pròpies emocions.
Mentre trepitjàvem ous per evitar la catàstrofe.
Mentre ens sentíem impotents per no aconseguir que fes allò que volíem.
Mentre ens sentíem frustrades per no poder fer, nosaltres, allò que volíem.
Mentre ens sentíem males mares…
Estem, doncs, condemnades a una perpètua ‘dansa emocional’ d’acció i reacció que a poc a poc ens vagi drenant l’alegria?
Si t’estàs fent aquest pregunta, la resposta és: NO!
Sempre que tinguis la voluntat d’alliberar-te’n.
La qüestió, molts cops és: per on començar?
Observar i verbalitzar les emocions
Una manera de sortir d’aquesta dinàmica d’acció i reacció és estar oberta i disposada a observar les teves emocions quan interactues amb el teu infant.
Observa com la por, la ràbia o la tristor es manifesten dins teu i pregunta’t: què està passant.
Quina expectativa teva s’ha malmès per allò que ha passat?
Digues-t’ho en veu alta.
“M’he enfadat perquè la Jana m’ha agredit i tinc por perquè penso que això passarà tota la meva vida”
El fet de verbalitzar les teves emocions té tres avantatges:
En primer lloc, el teu sistema límbic —que és el que contínuament escruta el teu entorn per detectar amenaces— se sent escoltat i, per tant, ja no cal que insisteixi a donar l’alerta: efecte “esmenta’l i apaivaga’l“.
En segon lloc, l’exercici d’observar les teves emocions ja en crea una distància. I aquesta distància permet que no t’hi identifiquis: no ets l’emoció, ets qui l’observa. Les implicacions són enormes però el que ara importa és que aquesta distància ens permet també tornar a recuperar la nostra capacitat de contemplar la realitat sense interferències.
I, finalment, observar les teves emocions et porta a l’ara i aquí —d’allò que passa a la teva ment a allò que passa en realitat— i et treu del futur (imaginat) on t’aboca la por i del passat (distorsionat) que et connecta amb la tristesa i la ràbia.
Si adquirim l’hàbit d’observar i verbalitzar les nostres emocions en situacions de menor intensitat emocional, aquest hàbit ens ajudarà en situacions més difícils.
Es tracta d’un canvi en com abordem la realitat o com ens relacionem amb aquesta.
Es tracta de prendre consciència de les nostres emocions per actuar, en comptes de reaccionar.
Es tracta de començar per nosaltres.
Es tracta de tu.
Tu decideixes
El repte d’esdevenir una observadora de les teves emocions és una part important del teu repte per transformar-te en una mare capaç de fluir i de fluir de la seva vida i del seu infant.
En les teves mans està el fet de decidir si vols fer aquesta transformació personal.
I sí, els canvis costen, però els beneficis d’aquest canvis són inmensos.
Ho dic per experiència, com a mare i com a professional.
Si vols posar-te en camí cap aquesta transformació, t’acompanyo perquè arribis a bon port.
En joc hi ha com vius la teva vida. Que és la teva oportunitat per fruir-ne.
Depèn de tu. De qui, si no?
Regala’t una presa de contacte gratuïta i sense compromís
Si ets mare adoptiva o d’un infant amb dificultats i t’has sentit concernida, potser és el moment d’oferir-te un espai per a tu. El teu benestar és el millor regal que pots fer-te a tu i als teus.
T’acompanyo en sessions individuals a prendre consciència i adquirir eines per gaudir de la vida, tot i les dificultats.
Anna Rosa Martínez
671 51 17 11
Segueix-me a les xarxes socials. Fem comunitat!
0 comentaris