A través de la meva col·laboració amb Dincat com a formadora, aquesta tardor he tingut el privilegi de realitzar quatre edicions del taller “Coaching per a famílies”, rebatejat com a “Reconcilia’t amb les dificultats dels teus fills: 6 claus per ser mare o pare des de la serenor”.
I què puc dir?
Que novament ha estat un privilegi poder compartir aprenentatges directes i professionals amb les mares, pares i germanes que han fet l’esforç de dedicar quatre hores de la seva vida a reflexionar, prendre consciència i començar a transformar allò que no els permet gaudir de la seva maternitat/paternitat.
Un tastet de les 6 claus
Perquè d’això tracta el taller: de fer un tastet de cadascuna de les 6 claus.
D’adonar-nos-en de com les nostres necessitats s’han vist afectades pels nostres fills o com ens condicionen com els veiem.
De prendre consciència de la vida des de la qual vivim: la que tenim o la paral·lela, la que imaginem que gaudiriem sense les dificultats dels nostres fills.
De revisar si hem cercat refugi en la culpabilitat i el victimisme.
De prendre consciència de la importància i el potencial del respecte en la nostra relació amb el nostre fill.
D’obrir-nos a la vivència del contacte amb la nostra Joia Interior, aquell espai de calma interior on restem al nostre centre, tot i les dificultats
I d’aprendre com fer, del temps, un aliat del nostre procés de reconciliació.
Un espai per compartir
Ja he escrit anteriorment que en aquests tallers he comprès que qui fa la formació aprèn tant com els formats. Perquè la profunditat de la feina realitzada en el taller permet a les assistents compartir la seva experiència relativa a les seves necessitats, al procés d’acceptació de les dificultats del seu fill, a la culpabilitat que pugui haver sentit…. I també al seu periple vital acompanyant-lo, a les grans victòries, a les renúncies i a les ganes de seguir aprenent.
I jo no puc sinó saludar i expressar la meva admiració.
- Per la Neus, que té l’edat de la meva mare i un fill de la meva, amb autisme no verbal, que ara viu en una llar residència i que troba tant a faltar. Si ara un fill amb discapacitat és un repte… no puc ni imaginar-me el què va suposar per a la Neus. Però aquí està, amb les seves ganes de seguir aprenent. La viva imatge de… la vida.
- Per la Maria, que va compartir amb nosaltres com estava ara prenent consciència que la seva filla adulta amb autisme no canviaria i que si vol viure bé amb ella… és ella qui ha de canviar. I a fe que s’hi ha posat!
- Per la Isabel, que a banda de tenir cura dels seus fills i dels seus pares també la té d’un germà adult que ha estat sempre part de la seva vida i que va afirmar que sense ell, i sent la petita de la casa, potser hagués estat una dona arrogant.
- Pel Carles, que va començar compartint com el seu fill li havia permès una evolució personal altrament impensable.
- Per la Carme, que va compartir com fer testament va fer-la ser conscient de fins a quin punt havia deixat les seves necessitats de banda per acompanyar la seva filla, ara també adulta.
- Per la Sònia, que en abordar la culpabilitat va compartir la pressió que sentia per part de la seva mare, que veu en les dificultats del seu nét una prova d’un càstig diví a una filla poc creient.
- I per tota la resta de participants que van obrir el seu cor i van compartir les seves vivències.
Un taller per totes les edats
Aquests quatre tallers han posat sobre la taula no només la fortalesa de mares, pares i germanes, sinó també com la voluntat de millorar permet viure millor l’experiència.
I com aquesta voluntat pot manifestar-se cada dia. Fins que, com la Neus, tinguis més de vuitanta anys.
A voltes m’han preguntat si “Coaching per a famílies” és un taller només per a mares d’infants i joves.
Però no és el cas.
Perquè pots tenir un fill de 50 anys i fantasejar amb com seria una vida amb néts que no tindrà mai.
O enyorar la veu del teu fill que no has sentit mai… perquè no la té.
O adonar-te’n que el fill amb el què tens més dificultats no és el que té discapacitat.
I tot està bé!
No es tracta de jutjar. Es tracta de prendre consciència. Es tracta de tenir opcions. Es tracta saber què sentim i decidir què en fem amb el què sentim. Es tracta d’actuar en conseqüència.
Es tracta d’aplicar els principis del coaching.
Comença el temps que ens queda per estimar
La vida es manifesta cada dia, amb el seu propi repte.
En el taller, prenem consciència que el passat no ens aporta més que aprenentatge.
Perquè ja no existeix. Existeix el present que se n’ha derivat i la nostra possibilitat d’incidir en el futur.
Un futur que dibuixem amb cadascuna de les decisions que prenem.
Si la Neus, la Maria, la Isabel, el Joan, la Rosa, la Carme i la Sònia s’haguessin estat a casa seva, no haguessin pogut aprendre res del taller.
I, també, no haguessin aportat als altres participants… ni a mi. Ara, no coneixerieu la seva força.
Vet aquí el repte: viure la vida sent conscients que totes les decisions importen però, també, fer-ho des de la humilitat, des de saber que serà molt difícil que no ens equivoquem….
I que visquem els errors des de l’aprenentatge, des de l’amabilitat devers nosaltres mateixes, des de l’amor incondicional cap a allò que som ara. Ara, que estem en una transició… que durarà tota la vida.
Perquè cada vegada comença el temps que ens queda per estimar.
No el llencis per la borda!
I tu… Vols viure aquesta experiència?
Si vols fer el taller i pertanys a alguna organització membre de DINCAT, sol·licita el taller “Reconcilia’t amb les dificultats dels teus fills: 6 claus per ser mare o pare des de la serenor” a la teva entitat.
Si no, estigues atenta a les meves xarxes socials i a #tossudamentmares, on dono a conèixer els pròxims tallers. Molts d’ells són oberts a famílies que no són membres de l’entitat que els ofereix… i gratuïts!
Altrament, pots apuntar-te a la propera edició online del taller Coaching per a famílies.
Aquí en tens tota la informació detallada
I recorda que sóc aquí per acompanyar-te.
Anna Rosa Martínez
hola@demareamarecoaching.com
Segueix-me a les xarxes socials. Fem comunitat!
0 comentaris