D’ençà que la vida em va dur a anar a buscar els meus fills adoptius a Bogotà, sóc una persona nova. Et sona?
Al principi no ho sabia. Imaginava que ser mare adoptiva implicaria canvis emocionals, sí, per a millor. Més amor a la meva vida.
Preveia canvis organitzatius, és clar. Que les prioritats serien diferents… bé, semblava obvi… després de dos anys d’espera — només per l’adopció, quatre si hi comptem el temps que portava volent ser mare — només vivia per aquell moment.
Res ni ningú m’havien preparat pel trasbals total que m’esperava.
Que ser mare em resultaria tan difícil.
Que acceptar que els meus fills no responien com jo volia seria tan difícil.
Que enfadar-me molt seria tan fàcil.
Que necessitaria tant de temps per reconèixer que els meus fills tenen ja no grans dificultats, sinó necessitats especials.
Que superar les mancances que he viscut com a filla seria imprescindible.
Que la culpabilitat crea una teranyina que entorpeix l’amor.
Que em trobaria tan sola, incompresa i desorientada. Tan jutjada.
Res ni ningú m’havien dit que créixer podia ser tan dolorós.
Res ni ningú m’havien dit que créixer podia ser tan satisfactori.
Malgrat tot. Perquè he arribat allà on una vida rutinària no m’hi hagués dut mai: al fons del meu cor, a la font de la meva capacitat d’estimar, d’estar serena, de respondre, de ser feliç.
No sóc al final del camí. Sóc en una etapa més avançada. He guanyat perspectiva.
I sento una crida a posar-la al teu servei.
Per això, com a coach, tinc eines per acompanyar-te i ajudar-te a enfrontar situacions similars, i que no hagis de patir ni de trigar tant com jo…
T’hi apuntes?
Regala’t una presa de contacte gratuïta i sense compromís
Si ets mare adoptiva o d’un infant amb dificultats i t’has sentit concernida, potser és el moment d’oferir-te un espai per a tu. El teu benestar és el millor regal que pots fer-te a tu i als teus.
T’acompanyo en sessions individuals a prendre consciència i adquirir eines per gaudir de la vida, tot i les dificultats.
Anna Rosa Martínez
671 51 17 11
Segueix-me a les xarxes socials. Fem comunitat!
2 comentaris
Carole · 30 abril, 2018 a les 20:21
pienso q el hecho de adopcion es algo superlativo. no lo he tenido q hacer pero considero q las madres q deciden adoptar niños es lo mas grande q un ser humano puede hacer pq los niños necesitan tanto amor y no tener ni mama ni papa a donde acudir para sentirse protegido y a salvo me imagino un sufrimiento insuper able.
admin · 21 novembre, 2018 a les 12:00
Moltes gràcies per compartir la teva reflexió, Carole. Quanta raó tens: Un sufrimiento insuperable. Això és el que porten els nostres fills. Però potser no es tracta de superar el sofriment, sinó més aviat d’acompanyar-los a fer-se’l seu, d’acceptar-lo, d’elaborar-lo, d’incorporar-lo en lloc de que els desbordi. Per alguns serà més fàcil, a d’altres, els costarà més. Tot just com a les mares, que ens costarà més o menys incorporar el sofriment que veiem en ells i el que ens tornen, com un mirall, de nosaltres mateixes. Es tracta d’incorporar-lo i que no ens desbordi. Incorporar-lo i obrir-nos a tot allò que també ens porta la vida. Incorporar-lo perquè deixi de tiranitzar la vida dels nostres fills, i la nostra. I poder viure des de l’alegria.