Un santoral en crisi de relacions públiques
Els temps moderns són temps de canvi per als sants, si més no, a Occident.
En primer lloc, cada cop és menor el percentatge de la població que es reconeix com a creient i practicant d’una religió determinada. D’altra banda, les migracions, la globalització ens han permès tenir accés a altres religions…
I, més enllà d’això, un corrent d’espiritualitat —no adscrit a cap religió concreta però que s’alimenta d’uns principis comuns a les grans tradicions i que s’articula, entre altres, per Internet— floreix i transforma moltes persones, en allò que molts consideren l’inici d’un gran despertar. La meditació ha sortit del budisme; la contemplació, dels convents.
A banda, ha arribat una santificació totalment laica, fins i tot terrenal, per allò aparentment intrascendent.
Ara, quan volem saber alguna cosa, la majoria de nosaltres recorrem a Sant Google. Algú dubta que sigui el “sant” més invocat avui en dia?
En aquest article, però, em vull referir a un altre dels sants terrenals, que ens acompanya dia a dia: Sant Tornem-hi!
De tots els sants, Sant Tornem-hi és el que ens va modelant, el què ens empeny contínuament a sortir de la nostra zona de confort…
És, a la fi, el que modela la nostra vida.
I, si no, que li diguin a les mares i els pares adoptius o d’infants amb dificultats?
Un desig sovintejat
El desig inicial més sovintejat entre les mares d’infants amb dificultats és que aquestes dificultats desapareguin. Que els nostres infants arribin a ser “normals”, com els altres.
Sí, perquè al principi pensem en infants “normals”.
Infants que desenvolupin el llenguatge.
Infants que obeeixin raonablement.
Infants que ens atorguin mostres d’afecte.
Infants que ens expressin —potser no en paraules però sí en els gestos— el seu agraïment per les nostres cures.
Infants en contacte amb la realitat.
Infants que aprenguin.
Infants que ens facin “quedar bé” allà on anem.
Infants que hi vegin, que hi sentin, que parlin, que es desplacin, que riguin, que es deixin abraçar i ens abracin, que es deixin petonejar i ens facin petons, que mengin bé…
Infants que, ves quin remei, també, plorin.
I que ho facin quan nosaltres esperem que ho han de fer… i, si hi ha sorpreses, que siguin agradables.
Una realitat palesa
Però el cert és que en la immensa majoria dels casos les dificultats dels nostres infants no desapareixeran.
I nosaltres estem cridades a desenvolupar el nostre ofici de mares com a maximitzadores del potencial dels nostres infants en cada moment.
Mmmmm…. llegim de nou:
- Maximitzadores: que augmenten fins a la màxima expressió.
- Potencial: allò que, sense ser necessàriament real, és possible, o que augmenta les possibilitats en el futur.
- Nostres infants: la Clara, l’Oriol, el Tai, la Fatma, en John o la Sintaiu.
- En cada moment: al llarg de tot el dia. En cada interacció. De forma continuada.
Si en llegir això t’has sentit sobrepassada, benvinguda al club: jo me n’he sentit, també, escrivint-ho.
Especialment, perquè el nostre infant és com és, amb les seves dificultats i amb la seva aportació única, i irrepetible i imprescindible al món, en cada moment.
I el seu desenvolupament serà el resultat de la confluència entre les seves tendències, la seva història i les interrelacions que, a partir d’ara, tingui amb el món en general… i amb tu, en particular.
Ves per on, tu tens un paper en totes dues. Si més no, fins que arribi a ser un adult.
Apoderar-te
Una política barcelonina acostumava a dir que “Governar és modificar tendències”. Jo trobo que aquesta frase també s’ajusta a l’educació dels nostres infants amb dificultats. És acompanyar-los en desenvolupar-se en sentits que espontàniament no es desplegarien però que ajudin a esdevenir un adult que assoleixi el màxim grau possible d’autodeterminació, autoestima i autonomia.
I a fe que modificar tendències és una feina de formigueta. De repetir, repetir i repetir. D’ocasions, no ens en manquen: cada dia en tenim a dojo.
La dificultat és en canviar d’hàbits i canviar la mirada.
I si a nosaltres totes dues coses ens costen… podem imaginar com els costa a ells?
Acompanyar el teu infant des de com és ell per tal que esdevingui un adult amb el màxim possible d’autodeterminació, autoestima i autonomia, és una decisió.
I per tirar endavant amb aquesta decisió caldrà que t’apoderis, que prenguis el timó de la teva vida.
Per on començar?
Per conèixer-se, saber que és allò que se’t desperta davant les dificultats del teu infant i poder-ho mirar amb calma.
Per cercar els recursos interns per acompanyar d’una altra manera aquestes dificultats, les del teu infant i també les teves.
I per aprendre a connectar aquella joia interior que totes tenim, però que oblidem, i que ens ajuda a estar presents i vitals.
Des de De mare a mare coaching et convido a iniciar un procés de coaching personal i a participar en tallers per a famílies d’infants amb dificultats per a transformar-te en una mare proactiva. Més contenta, més tranquil·la, més vital.
Sant Tornem-hi
Un cop hagis pres el timó de la teva vida…
Hi seguirà havent onades.
El teu infant seguirà reaccionant de forma poc adequada a les situacions.
I tu et podràs sentir impotent, enfadada, però…
La diferència estarà en el fet que no et deixaràs endur per aquestes emocions.
O no t’aferraràs a la sensació de fracàs.
O bé ho faràs durant menys temps.
Una vegada i una altra, t’aixecaràs.
Una vegada i una altra, et perdonaràs
Una vegada i una altra et plantejaràs com podrà ser diferent la propera vegada.
Perquè aleshores sabràs apreciar el més gran regal de Sant Tornem-hi: empènyer-te a millorar constantment. A no adormir-te.
A aprofitar el màxim de la vida. De la vida tal com és, no de tal com, en algun moment, havies volgut que fos.
Potser Sant Tornem-hi no és tan terrenal, després de tot….
I tu, què en penses?
Regala’t una presa de contacte gratuïta i sense compromís
Si ets mare adoptiva o d’un infant amb dificultats i t’has sentit concernida, potser és el moment d’oferir-te un espai per a tu. El teu benestar és el millor regal que pots fer-te a tu i als teus.
T’acompanyo a prendre consciència i adquirir eines per gaudir de la vida, tot i les dificultats.
Anna Rosa Martínez
671 51 17 11
Segueix-me a les xarxes socials. Fem comunitat!
0 comentaris