Imagineu
Imagineu que totes les perspectives i il·lusions sobre com serà el vostre dia a dia, ara i en el futur, s’esberlen, perquè un dels components, que és essencial, senzillament no progressa com heu esperat.
Imagineu-vos que aquest component és el vostre infant.
L’oceà de l’angoixa
Un mar d’incertesa, albirat, conegut o senzillament pressentit i, per això, més temut, amenaça amb engolir-vos. Especialment quan les dificultats es van manifestant a mida que els infants creixen, i suposen comportaments perillosos, agressions, crisis d’absència, o retards en l’aprenentatge.
Aquestes dificultats, són endarreriments transitoris? Pregueu que ho siguin, feu tot els possibles per guarir-les. Us sentiu culpables perquè no sou prou bones mares o pares, perquè no estimeu el vostre infant com penseu que cal estimar-lo, perquè us hi enfadeu, perquè no us hi podeu dedicar tant, potser perquè esteu espantats i això us en distancia. O esteu taaaan aterrits que ni tan sols us ho podeu plantejar: entreu en negació.
Tot capitanejant
Tot i així, persistiu en la relació, perquè estimeu el vostre fill i perquè heu abraçat la responsabilitat de ser-ne la mare, de ser-ne el pare. Una responsabilitat que, a més a més d’estimar, alimentar, guarir i educar, comporta coordinar-se, també, amb un nombre creixent de professionals. Poc a poc, aneu prenent el comandament d’allò que esperàveu que fos un creuer i ha resultat ser més aviat com una fragata, amb molts fronts oberts. Prenent decisions equivocades, aturant a ports inútils i fins i tot hostils. Si cap mare no neix ensenyada, imagineu-vos la dimensió d’aquests reptes.
Afegiu-hi un munt de “el teu fill et pren el pèl”, “necessites mà dura”, “ha d’aprendre que tot costa”, del teu entorn i “aquest nen és un mal educat” dels desconeguts.
Potser us comenceu a fer a la idea de què significa ser mare d’un infant amb dificultats.
La mare del vostre pacient, del vostre alumne.
La persona a qui podeu oferir el vostre suport.
Com a professional, què hi pots fer tu?
Mai no he dubtat que hi ha mares d’infants amb grans dificultats que han tingut una capacitat extraordinària de mobilitzar des d’un bon inici els seus recursos interns i acollir des de la serenitat tot el que comporten les dificultats dels seus infants.
Són capitanes nates. En conec més d’una i són magnífiques.
Però moltes d’altres es troben sobrepassades per les dificultats, se senten culpables i potser també víctimes d’una situació inesperada. Totes elles –i, de retruc, els seus infants– es beneficiaran del suport específic que els i les professionals pogueu donar: a l’escola, al CAP, a l’EAP, al CDIAP, al CSMIJ, als gabinets de psicologia i reeducació, a les associacions.
Us ofereixo, com a coach i com a mare, apunts per a una nova mirada a aquestes mares, perquè per aquí pot començar una nova manera de relacionar-se, més enriquidora .
1. Renova la teva mirada
En primer lloc, si ella mostra patiment no la miris amb suficiència perquè està desbordada. Tampoc la miris ni t’hi adrecis des de la llàstima. La llàstima es percep immediatament, desapodera i victimitza.
Mira-la des del respecte, perquè està afrontant un gran repte. Un repte que, com has albirat, té múltiples facetes.
2. Sigues-ne còmplice
Si ets mestra, o acompanyant a l’escola fes-li saber com perceps les dificultats del seu infant i també quins són els seus punts forts. Escolta i valora la seva perspectiva. Consulta-li les mesures que es poden prendre en les situacions més difícils.
Ofereix-li ser aliats en el desenvolupament de l’infant.
3. Acompanya-la a acceptar
Si està en un moment de negació de les dificultats, és quan més et necessita com a professional. No la jutgis ni li llancis al damunt tota la cavalleria de les dificultats del seu infant, sense contemplacions. Ho he viscut des de l’altra banda i, creu-me, no ens va ajudar gens.
No la facis posar a la defensiva i, per tant, en una negació major. Explica-li tranquil·lament on es troba el seu fill en relació amb un desenvolupament típic. Utilitza diversos exemples. Fes incidència en els aspectes menys afectats. Que les conclusions sorgeixin a la seva ment. Si no ho fan, no trenquis ponts. El que importa és avançar.
La veritat des de l’empatia és mil vegades més efectiva que des d’una fredor distant o des de la superioritat moral.
4. Reconeix, respecta i contextualitza el seu patiment
Si mostra molta emoció, si plora, pot ser que, a banda del dolor per la situació del seu infant, expressi la seva impotència i fins i tot culpabilitat per sentir que no estima prou el seu infant per percebre que no ha pogut atendre totes les seves necessitats.
Fes-li de mirall i expressar-li les maneres en què tu veus i perceps que estima i cuida del seu fill.
5. Convida-la a activar les seves eines
Si és capaç de reconèixer les dificultats del seu infant però es sent desbordada, pots expressar-li que el repte que està entomant és complexe, que possiblement s’extengui al llarg dels anys, i que existeixen recursos per donar-li un suport a ella per tal que pugui entomar-lo amb serenor i seguir fruint de la vida.
Fer un procés de coaching, participar en un grup de suport mutu, participar en tallers de diversos tipus, meditar, o fins i tot, si s’escau, realitzar un treball terapèutic, pot donar-li eines que li permetin abordar amb més confiança el seu paper de capitana de la fragata que li ha tocat dirigir.
Mostra-li diferents opcions, perquè pugui triar segons sigui el seu sentir en aquest moment.
Potenciar la potenciadora
Les dificultats dels infants i la seva necessitat de suport mai no ens han d’impedir veure les que afecten a les seves mares. Unes mares que, abans de ser-ho, són i han de continuar sent dones plenes.
Dones capaces de cobrir les seves necessitats i d’apostar per gaudir de l’única vida que tenen.
Dones capaces de transformar el seu sentiment de culpa en responsabilitat.
Dones capaces d’accedir a una zona de calma interior.
Dones capaces de perseverar en enriquir constantment la seva relació amb elles mateixes i amb els seus fills, a través de les circumstàncies.
Dones que puguin contribuir a relaxar els seus infants i a transformar la vida de la seva família i, fins i tot, de la col·lectivitat.
Aquest és l’objectiu de De mare a mare coaching: acompanyar les mares en aquest procés de presa de consciència i adquisició d’eines per gaudir de la maternitat, tot i les dificultats.
Com a professional o entitat que treballa amb famílies, i que estàs en contacte amb mares d’infants amb dificultats, m’agradaria acostar aquests recursos al teu centre.
Una primera presa de contacte individual en una sessió de coaching o una xerrada en grup pot donar a les mares, i pares, les claus per reconciliar-se amb les dificultats dels seus infants.
Si et sembla un proposta interesant, m’agradarà conèixer-te i explicar-vos en detall de quina manera podem col·laborar.
Regala’t una presa de contacte gratuïta i sense compromís
Si ets mare adoptiva o d’un infant amb dificultats i t’has sentit concernida, potser és el moment d’oferir-te un espai per a tu. El teu benestar és el millor regal que pots fer-te a tu i als teus.
T’acompanyo en sessions individuals a prendre consciència i adquirir eines per gaudir de la vida, tot i les dificultats.
Anna Rosa Martínez
671 51 17 11
Segueix-me a les xarxes socials. Fem comunitat!
0 comentaris