Una setmana molt educativa… sobre l’escola inclusiva
La setmana passada vaig tenir el privilegi de participar en dos actes sobre l’#escolainclusiva.
El primer va ser dimarts. L’AMPA de l’escola pública La Muntanyeta, a Sants-Montjuïc, va organitzar una xerrada sobre l’escola inclusiva a càrrec de la Marta Cruz. La Marta Cruz és mare de dos infants amb discapacitat, activista per l’escola inclusiva, membre de l’Assemblea Groga de Gràcia i de GAMIN.
El plat fort va venir dijous, però, amb la II Jornada L’Escola Inclusiva a Catalunya… un dret, organitzada per ASPASIM. La jornada, sota el lema “Del repte d’aprendre a l’èxit de tots”, es va estendre tot el dia al Paranimf i l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona.
Tots dos actes em van aportar claus per aprofundir en l’essència del repte de l’escola inclusiva, que ja he abordat prèviament en aquest post.
L’asimetria bàsica del sistema escolar i la discapacitat
La situació actual de les necessitats educatives especials (NEE) al sistema escolar és un mirall del seu abordatge en la història recent. Les estadístiques de Barcelona mostren una asimetria bàsica: mentre la presència d’infants amb NEE en l’escola ordinària es concentra en la pública (que aquest curs n’ha incorporat el 68,7%), l’educació especial té una claríssima dominància de l’escola concertada (26 centres enfront de 8).
Que l’escola especial estigui dominada per l’escola concertada té, en la meva opinió, dues raons de ser. La primera, la mateixa història, ja que moltes de les escoles especials deriven d’iniciatives filantròpiques o de famílies al servei de col·lectius prèviament desatesos. Però també reflecteix com el sector públic no ha assumit com a prioritat l’atenció als infants diferents i sense expectatives d’esdevenir econòmicament productius.
En resum, els infants amb discapacitat o diversitat funcional han estat considerats una càrrega per al sistema. Per tant, se’ls ha assumit especialment en iniciatives filantròpiques… o en les escoles públiques, afectant relativament molt menys els recursos de les escoles concertades.
I ara… cap a una escola inclusiva igualitària o diversa?
Un dels punts claus de l’escola inclusiva és el seu objectiu. Es tracta de fer que tots els alumnes puguin acostar-se el més possible a una única fita de coneixement, o de promoure que, plegats i en interacció, cadascú pugui arribar a desenvolupar al màxim les capacitats que li són pròpies?
Vet aquí un punt clau en el paradigma a seguir.
Ho va explicar molt bé la Núria Capellas, d’ASPASIM. Tots els suports que es puguin atorgar a un infant per tal d’adaptar-li el més possible els continguts expressats a l’aula són contraproduents si generen una dependència de l’acompanyant. Si no es genera un aprenentatge propi. Hi ha una fina línia entre potenciar un aprenentatge i esdevenir una crossa permanent.
L’equitat no consisteix només a posar caixes per fer que tots els infants puguin veure més enllà de la tanca: també és en reconèixer que per a cadascú el què hi ha rere la tanca serà diferent, potenciar els intercanvis, i promoure les capacitats de cadascú.
Vet aquí la raó de l’encert del lema de la jornada d’ASPASIM: “Del repte d’aprendre a l’èxit de tots“. L’èxit d’aconseguir que, plegats, ens ajudem els uns als altres a llevar-nos per sobre de les pròpies tanques. Les intel·lectuals i les emocionals; les socials i les culturals.
La mirada segueix sent essencial
Convertir l’escola en l’espai que permeti a totes veure més enllà de la tanca requereix donar prioritat a la seva dimensió social, i equiparar-la inextricablement amb la seva naturalesa d’espai d’aprenentatge,
Un gran repte?
De bon segur. Però ho serà menys si canviem la mirada.
Tal com ho fa la Silvana Corso, que ho sintetitza en aquesta xerrada TED:
Tots els esforços realitzats per la comunitat educativa per aconseguir una escola inclusiva poden acabar sent contraproduents per als infants amb NEE si el focus no s’amplia devers la transformació de l’escola ordinària.
De raons no ens en falten:
- El drets reconeguts a la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les persones amb discapacitat
- La justícia social
- La minimització del fracàs escolar
- La generació d’una societat més cohesionada i solidària
Quines altres raons hi afegiries tu?
Anna Rosa Martínez
671 51 17 11
Segueix-me a les xarxes socials. Fem comunitat!
0 comentaris