I com a mostra…
Aquestes vacances han estat difícils.
Les dinàmiques dels meus infants, les seves dificultats, van adquirint complexitat a mesura que ells creixen.
L’adolescència és sempre un període difícil…
Com deien els amics d’una amiga (gràcies, Eva), en l’adolescència l’amor incondicional dels pares devers els seus infants es posa a prova. Estimes rebent ben poc a canvi, més que rebuig i aïllament.
En el cas de molts adolescents adoptats, i en el dels infants que tenen més dificultats amb l’autoregulació, les tempestes emocionals són intensíssimes i posen al límit la nostra capacitat, com a mares i pares, d’acompanyar-les.
Les vacances, com us deia al darrer article del blog, són un temps de relacions. D’estar més a prop dels altres membres de la família. I també ens exposen més a les seves dificultats.
Com a mostra… les meves vacances.
Tornar al centre
Com a coach, reconec que una part de mi es resisteix a sentir-se aclaparada, superada, cansada…
Al cap i a la fi… no soc jo qui explica a les meves clientes i seguidores que és possible viure la nostra maternitat des de l’alegria?
En prendre perspectiva veig que aquestes dificultats que jo enfronto són, també, les que enfronten les meves clientes. I me n’adono que la diferència de tot plegat és que no trigo gaire a centrar-me. Evoco la meva Joia Interior, prenc perspectiva, i em torno a centrar.
Estar centrada, viure des de l’alegria, no vol dir ser immune a les dificultats de la vida… Vol dir tornar al centre després de cada envit.
Acceptació i agraïment
I també…
Vol dir ser conscient de les emocions, observar-les, donar-hi resposta.
Vol dir obrir-se a la bellesa que sí que és present en la teva vida, en aquestes vacances que no són les que haguessis dissenyat però que són les que tens.
Vol dir estar agraïda a les persones que ens han donat un suport real, construït amb dedicació i hores; un suport tan real i pràctic que no puc evitar emocionar-me mentre escric aquestes línies.
Vol dir obrir-se a estimar a aquelles persones que no han respost com tu esperaves… reconèixer en elles les teves pors i perdonar-les.
Seguim aprenent, sempre
I arribo a la conclusió que aquest estiu difícil, i els reptes que s’obren endavant, m’ajudaran a ser una coach encara més capaç, més empàtica…
Sempre tenint present allò que va dir en Pat O’Brien
Estima’m al màxim quan menys m’ho mereixo, perquè és quan més ho necessito
Tot sabent que aquesta frase, també, parla de nosaltres.
De tu i de mi, i de la relació amb els nostres infants.
Com han anat aquestes vacances?
Has après moltes coses de tu i dels teus infants?
Si ho vols pots compartir-ho aquí al blog o a les xarxes socials de De mare a mare coaching.
Regala’t una presa de contacte gratuïta i sense compromís
Si ets mare adoptiva o d’un infant amb dificultats i t’has sentit concernida, potser és el moment d’oferir-te un espai per a tu. El teu benestar és el millor regal que pots fer-te a tu i als teus.
T’acompanyo en sessions individuals a prendre consciència i adquirir eines per gaudir de la vida, tot i les dificultats.
Anna Rosa Martínez
671 51 17 11
Segueix-me a les xarxes socials. Fem comunitat!
0 comentaris